XXXII Congrés GEQO. Reunió del Grup Especialitzat en Química Organometàlica

Conferenciants Plenaris

 lipshutz espai

B. H. Lipshutz

Univ. California (USA)

Prof. Dr. B. H. Lipshutz va obtenir la seva graduació en química en The State University of New York at Binghamton (Howard Alper) en 1973, així com el seu títol de Màster en Yale University en 1974. Es va doctorar en 1977 treballant amb Prof. Harry H. Wasserman at Yale University. Entre les posicions acadèmiques que ha ocupat, figura a Harvard University, American Cancer Society com Postdoctoral Cap de bestiar. Fellowship (I. J. Corey) entre els anys 1977-79, després en University of Califòrnia, Santa Barbara, com Assistant Professor entre 1979-1984, seguit de Associate Professor entre 1984-1987. Va culminar la seva carrera com Professor en la University of Califòrnia, Santa Barbara, i des de 2007 at University of Califòrnia, Santa Barbara, cmo a Professor Above Scale.
Els seus interessos científics se centren en la química organometàlica, nous mètodes sintètics, química verda, catàlisis asimètrica, CoQ10, síntesi total de productes naturals.

http://www.chem.ucsb.edu/lipshutzgroup/bruce-lipshutz


 makoto fujita  

M. Fujita

Univ. de Tòquio, (Japó)

Prof. Dr. Makoto Fujita és professor en el Departament de Applied Chemistry, School of Engineering, en la University de Tòquio, Japó. Ell va obtenir el seu doctorat en 1987 treballant sota la supervisió del Professor Tamejiro Hiyama, a Tòquio Institute of Technology. Després de treballar en Chiba University (com a professor assistent, lecturer i professor associat) i en Institute for Molecular Science (IMS) en Okazaki (com a professor associat), en 1999 va aconseguir la posició de Full Professor en Nagoya University. En 2002 es va mudar al seu actual ubicació, la Universitat de Tòquio.
Prof. Dr. Fujita és pioner en el principi de "metall-directed self-assembly" en el qual ions de metalls de transició indueixen espontàniament la formació de xarxes amb cavitats hidrofòbiques amb un determinat poder de reconeixement molecular.

Ha publicat prop de 280 publicacions entre 1980 i 2013, i ha estat convidat en més de 300 conferències i seminaris. D'acord amb ISI Web of Knowledge, prof. Dr. Fujita és “Most-Cited Scientists in Chemistry” (sobre 18,000 citacions). El seu índex-h és 71.

http://fujitalab.t.u-tokyo.ac.jp/members_e/mfujita


 Lloyd-Jones  

G. Lloyd-Jones

Univ. Edinburgh (UK)

Prof. Dr. Guy Lloyd-Jones FRS va estudiar Applied Chemistry / Chemical Technology en School of Physical and Chemical Sciences, Huddersfield i va treballar entre els anys 1987-88 en ICI Pharmaceuticals abans d'obtenir el seu doctorat per les seves recerques en la hidroboración catalitzada per Rh a Oxford University bajon la supervisió de John M. Brown FRS. Va obtenir una beca Royal Society Western European postdoctoral, que li va permetre treballar amb Andreas Pfaltz en Basel. En 1996 va obtenir una posició de lectureship en University of Bristol sent promocionat a Full Professor el 2003, i Head of Organic and Biological Chemistry en 2012. En 2013 es va traslladar a University of Edinburgh per ocupar el lloc de The Forbes Chair of Organic Chemistry, sent triat el mateix any Fellow of the Royal Society (*FRS).

Els seus interessos científics se centren en la química organometàlica, des del seu vessant mecanistica i estereoquímica, mitjançant marcatge isotòpic, anàlisis cinètics, estudis computacionals, espectrometria, espectroscòpía.

http://www.lloyd-jones.chem.ed.ac.uk/index.shtml


 Hashmi  

A.S. K. Hashmi

Univ. Heidelberg (Alemanya)

Prof. Dr. A. Stephen K. Hashmi va néixer en Munich en 1963. Va estudiar Química en Ludwig Maximilians University, Munich, entre 1983-1991, obtenint la seva Diploma thesis i Doctoral thesis en el grup del Prof. Dr. G. Szeimies. En els dos anys consecutius ell va realitzar estudis Postdoctorales en el grup del Prof. B. M. Trost en Stanford University, Califòrnia, USA. Durant 1993-1998 ell va realitzar el seu Habilitation en el grup del Prof. Dr. J. Mulzer en la Free University Berlin, the Institute of Organic Chemistry of Johann Wolfgang Goethe University Frankfurt i University of Vienna, Àustria. En 1999-2000 es va convertir en professor interí en Organic Chemistry at the Department of Chemistry of Philipps University Marburg, i finalment Permanent professor for Organic Chemistry at Stuttgart University, en 2001. És actualment Vice Rector for Research and Structure of Heidelberg University.

Els seus principals interessos en recerca se centren en la química organometàlica, especialment en metalocicloalkanos enantiomèricament purs, (Ni, Pd, Pt). El seu grup està també interessat en catàlisis amb metalls de transició, en particular en la fromació d'enllaços C-C i C-heteroàtom. També investiga aspectes de química bioorganometàlica.

http://www.uni-heidelberg.de/institute/fak12/oc/hashmi/05/english/05home.htm


 Cristina Moberg  

Ch. Moberg

KTH, School of Chemical Science and Engineering, Stockolm (Suècia)

Prof. Dr. Christina Moberg va obtenir el seu graduat en química en University of Stockholm i el seu doctorat en KTH amb Martin Nilsson. A partir de llavors, es va unir al grup de B Å kermark durant els dos anys següents. Ella es va convertir en full professor en *KTH en 1997. Ha estat professora visitant en Louis Pasteur University en Strasbourg, i en IRCOF, Rouen.

Ha supervisat prop de 25 doctorands i ha publicat al voltant de 170 publicacions. Ha rebut el Göran Gustafsson price de la Swedish Academy of Sciences, i el Sixten Heyman price de la Gothenburg University. També ha obtingut Ulla and Stig Holmquist price de Uppsala University, i the Rosalyn Franklin Lecture tour in Britain. Ella és membre de Royal Swedish Academy of Sciences i de Royal Swedish Academy of Engineering Sciences. Ha estat vice President and vice Degana en KTH durant diversos anys.

Els seus interessos científics se centren en en camp de la catàlisi asimètrica catalitzada per metalls per proporcionar mètodes de síntesis versàtils. Ha desenvolupat recentment el concepte de “minor enantiomer recycling” en el qual el enantiòmer minoritari del procés catalític es transforma en producte de partida utilitzant un segon catalitzador quiral. S'ha comprovat l'efecte sinèrgic dels dos catalitzadors per augmentar la enantioselectivitat.

http://www.kth.se/en/che/divisions/orgkem/research/ki/christina-moberg-1.19208