Juan Carlos Carretero
Universidad Autónoma de Madrid

Va obtenir el seu doctorat a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) en 1985, sota la supervisió del Prof. José L. García Ruano. Després d'estudis postdoctorals (1985-1988) en la Université Catholique de Louvain (Belgium) amb Prof. Léon Ghosez, va formar part del Departmento de Química Orgànica de UAM, sent professor titular en 1988 i Catedràtic Química Orgànica en 2000. Ell és el director del Department de Química Orgànica des de Desembre 2010. Ha rebut en 2010 the Janssen-Cilag Award in Organic Chemistry de la Real Sociedad Española de Química. Els seus interessos científics actuals es basen en el desenvolupament de processos nous catàlisi asimètrica, reaccions estereocontrolades intervingudes per metalls i processos d'activació de C-H.

Salvador Conejero
Universidad de Sevilla-CSIC

Va néixer a Gijón, i va estudiar química a la Universitat d'Oviedo, obtenindo el seu doctorat en 2001 sota la supervisió del Prof. José Gimeno and Prof. Mª Pilar Gamasa, en el camp de la química de Ru amb carbens instaurats. El seu període postdoctoral (2002-2005) es va realitzar en la University of Califòrnia-Riverside, en el grup del Prof. Guy Bertrand. En 2005 va formar part del grup del Prof. Ernesto Carmona com a investigador Ramón y Cajal a la Universitdad de Sevilla - Instituto de Investigaciones Químicas (CSIC), treballant en l'activació d'enllaços C-H amb complexos de Rh i Anar. En 2007 ocupa la posició d'investigador en el CSIC i inicia la seva carrera independent fins al moment. En 2007 rep el Premi als Jóvenes Químcos de la Real Sociedad Española de Química. Els seus interessos científics actuals se centren en la química organometàlica i catàlisi, particularment en l'activació d'enllaços C-H, H-H i B-H amb metalls de transició.

José Luis Mascareñas
Universidad de Santiago de Compostela

Va completar el seu doctorat a la Universitat de Santiago en 1988, iniciant una estada postdoctoral en la Stanford University (USA) sota la supervisió del Prof. Paul Wender (1989-1990); convertint-se en professor titular en 1993 i catedràtic en 2005 a la Universitat de Santiago. Ha estat professor visitant a Harvard University (USA) en els estius de 1992 i 1995, en la University of Cambridge (UK, 2009) i en MIT (USA, 2013). En 2009 va rebre el premi de Química Orgànica de la Real Sociedad Española de Química i en 2013 una “advanced grant ERC award” de la UE. Els seus interessos actuals es troben entre el desenvolupament de processos catalitzats per metalls i el disseny de compostos d'aplicació biomèdica.

Miguel A. Ruiz
Universidad de Oviedo

Va estudiar Ciències Químiques a la Universitat de Valladolid i va realitzar el doctorat a la Universitat d'Oviedo sota l'adreça del Prof. Riera, obtenint el títol de Doctor en 1985. Posteriorment va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Bristol, Anglaterra, sota l'adreça del Prof. Stone. En 1988 reprèn la seva activitat docent i investigadora a la Universitat d'Oviedo, que continua exercint fins avui. La recerca del Prof. Ruiz se centra en la síntesi i reactivitat de compostos binuclears amb enllaços múltiples metall-metall i les seves sinergies amb altres funcionalitats, tals com els enllaços múltiples metall-carboni i metall-fòsfor, amb especial interès a verificar la capacitat d'aquestes reactives molècules per activar tot tipus d'enllaços químics.

Peter J. Sadler
Warwick University

Va obtenir el seu BA, DT. i DPhil at the University of Oxford. Posteriorment va ocupar la posició de Medical Research Council Research Fellow en la University of Cambridge i el National Institute for Medical Research. Des de 1973-96 va ser Lecturer, Reader and Professor en Birkbeck College, University of London, i en el period 1996-2007 Crum Brown Chair of Chemistry en la University of Edinburgh. Al juny de 2007 va acceptar the Chair in Chemistry at the University of Warwick sent Director del Departament durant 3 anys. Ell és Fellow of the Royal Society of Edinburgh (FRSE) and the Royal Society of London (FRS), a European Research Council Advanced Investigator, i Mok Hing-Yiu Distinguished Visiting Professor at the University of Hong Kong. Els seus interessos científics se centren en la química dels metalls en medicina.
Recentment ha participat com Marlies and Hans Zimmer International Scholar at the University of Cincinnati, Davison Lecturer at MIT, Distinguished Lecturer at Roger Williams University, Rhode Island, Glenn Seaborg Lecturer at the University of Califòrnia, Berkeley, and Australian Academy of Science Selby Fellow.

Cristina Tejel
Universidad de Zaragoza

Va estudiar química a la Universitat de Saragossa en el període 1976-1981, on també va obtenir el seu doctorat en 1986. Després de realitzar una estada postdoctoral en el grup de Prof. Cassoux a Tolouse de Llenguadoc/France (1989-1990), ella va tornar en 1990 com a científic titular (CSIC) en Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA, una institució mixta UZ-CSIC). Des de llavors ha estat involucrada en diversos estudis sobre la síntesi polinuclear de complexos, amb i sense enllaços M-M. També l activació d'enllaços C-Cl i estudis dinàmics per RMN. En 2003 va aconseguir la plaça d’investigador científic (CSIC). Actualment està interessada en la síntesi de nous complexos organometálicos que mostren maneres de coordinació diferents, amb l'objectiu d'aconseguir noves aplicacions catalítiques i dur a terme estudis mecanístics. Els seus estudis també se centren en aspectes fonamentals de l'activació molecular d'oxigen i la seva transferència a substrats orgànics. Estudis relacionats tracten d'utilitzar ligandos no innocents com a reserves d'electrons o la cerca de metalls amb genometries inusuals per a reaccions catalítiques noves.

Jorge J. Carbó
Universitat Rovira i Virgili

Va néixer a Vilafranca del Penedès i es va graduar en química per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va obtenir el seu doctorat en 2002 a la Universitat Autònoma de Barcelona sota la supervisió del Prof. Agustí Lledós i Dr. Carles Bo. En aquest període s'inclouen estades predoctorals en Université de Montpeller (França), University of Memphis (USA) and Technological University of Eindhoven (The Nederlands). En el període 2002-2004, realitza una estada postdoctoral amb el Professor Peter Hofmann en la University of Heidelberg (Almanya). Després d'una curta estada postdoctoral amb el Dr. C. Bo a l’ICIQ en 2004, va obtenir una plaça de lector a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i en 2008 va obtenir la plaça de professor contractat a l'àrea de Química Física. També ha realitzat estades com a professor visitant en Université d’Strasbourg (França, 2011). La seva activitat investigadora se centra en l'aplicació i desenvolupament d'eines teòriques en l'estudi de sistemes moleculars amb metalls de transició amb un especial interès en la reactivitat i la catàlisi homogèni.

Rocco Paciello
CaRLa-BASF-Catalysis Research Laboratory. Heidelberg, Alemania

Va completar el seu títol de doctorat en 1987 a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, sota la direcció del professor John Bercaw. Va passar dos anys com a becari d'investigació Humboldt al grup del professor Wolfgang Herrmann a la Universitat Tècnica de Munic. El 1989, es va convertir en un investigador químic de DuPont CR & D a Wilmington, Delaware. El 1992, es va traslladar a BASF a Ludwigshafen, Alemanya. Després de treballar com a químic investigador i assistent del gerent de la planta, es va convertir en gerent sènior de recerca i actualment és responsable de la investigació de catàlisi homogènia. Els seus interessos de recerca es centren en la recerca de noves aplicacions tècniques de metall de transició catalitzades catàlisi homogènia (per exemple, hidroformilaciones, carbonilaciones, hidrogenació, la síntesi d'olefines, CC-acoblament). Les àrees d'interès recent han estat la síntesi asimètrica i CO2-hidrogenació.

Tomás R. Belderrain
Universidad de Huelva

Es va llicenciar en Química el 1989 i va rebre el seu Ph.D. Llicenciat en Ciències Químiques (1994) per la Universitat de Sevilla, sota la supervisió del Prof Ernesto Carmona. Va continuar la seva formació científica amb una beca postdoctoral amb el Prof Claudio Bianchini (1995) a Florència, Itàlia, i el professor Robert H. Grubbs, de Caltech, Pasadena, EUA (1996-1997). El 1997 es va traslladar a la Universitat d'Huelva (Espanya), on es va convertir en professor (2000) i, finalment, catedràtic de Química Inorgànica (2011). Els seus interessos de recerca estan relacionades amb processos en què es produeix la formació d'enllaços carboni-carboni, l'ús de complexos de coure, pal · ladi i níquel com a catalitzadors potencials.

José A. Mata
Universidad de Castellón

És llicenciat en Química per la Universitat de València (Juny 1997) i Doctor en Químiques per la Universitat Jaume I de Castelló (Abril 2002). Ha realitzat una estada postdoctoral a la Universitat de Yale amb el Prof. Robert H. Crabtree i una segona estada postdoctoral en el CNRS amb el Prof. Prof. Rinaldo Poli. Va tornar a la Universitat Jaume I gràcies al Programa Ramón y Cajal i actualment ocupa una plaça de Professor Titular (2010). Els seus interessos científics se centren en el disseny de catalitzadors amb ligandos carbeno N-heterocíclic, en el desenvolupament de processos tàndem catalítics, en l'activació d'enllaços inerts (C-F) i en la utilització de materials per al suport de catalitzadors moleculars.

Babil Menjón
Universidad de Zaragoza-CISIC

Natural de Tauste (Saragossa), va realitzar la seva Tesi Doctoral treballant en química organometàlica de platí sota l'adreça del Prof. Rafael Usón i del Prof. Juan Forniés (Universitat de Saragossa, 1985). Seguidament, va realitzar estades postdoctorals, primer en la Technische Universität München amb el Prof. Wolfgang A. Herrmann (1986–87) i després en la Universität Würzburg amb el Prof. Gerhard Erker (1988), on es va familiaritzar amb la química dels metalls del començament de les sèries de transició. Actualment és Investigador del CSIC en l'Institut de Síntesi Química i Catàlisi Homogènia (ISQCH, CSIC–UniZar). El seu principal interès se centra en aspectes preparatius de compostos organometàlics de metalls de transició.

Xavi Ribas
Universitat de Girona

Va obtenir la seva llicenciatura en Química en 1996 a la Universitat de Girona i el seu doctorat a la Universitat de Girona en 2001. Va realitzar estudis postdoctorals en l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) (2002-2004). Amb un contracte de Juan de la Cierva en 2005 va tornar a la Universitat de Girona i va aconseguir la plaça de professor associat en química en 2006, que manté fins a l'actualitat. Ha aconseguit una ajuda ICREA-Acadèmia de la Generalitat de Catalunya (2001) i una Starting Grant del European Research Council (2011).
Els seus interessos se centren en l’estudi profund de mecanismes entorn de la química del coure, i especialment als fonaments dels processos redox Cu(I)/Cu(III). Està interessat en reaccions catalitzades per Cu per a transformacions orgàniques. Com a reaccions d'acoblament creuat C-C i C-Heteroatom i activació d'enllaços C-H amb grups directors. Altres interessos se centren en el camp dels estats d'oxidació dels metalls i en el desenvolupament de nanocavitats per a catàlisi i reaccions “host-guest”. El seu grup es va establir en 2006 i des de llavors ha publicat més de 60 articles (h indez 23), 4 capítols de llibres, editora del llibre “C-H and C-X functionalization. Transition metall mediation”, publicat per RSC-Publishing en 2013.