Claustre de la URV, 26 de juny de 2019

La comunitat científica ha estimat com a virtualment certa la intensificació antròpica de l’efecte hivernacle natural de l’atmosfera, derivada de l’emissió de gasos que tenen aquest efecte i associada principalment amb la crema massiva de carburants fòssils, la qual és la base energètica de la societat actual. Això ha comportat la pertorbació del balanç d’energia del sistema climàtic, que condueix a l’escalfament global, motor del canvi climàtic d’origen humà i dels seus impactes associats en el conjunt de socioecosistemes del món. Ja s’ha produït una cascada d’evidències de la petjada de la transició climàtica, i se n’han d’observar encara més en el futur proper: els oceans acumulen a les capes d’aigües intermèdies el 90% de l’energia extra associada a la intensificació humana de l’efecte hivernacle, i s’observa una nítida acidificació dels oceans amb efectes negatius sobre els ecosistemes marins; la criosfera disminueix amb una marcada reducció dels gels marins de l’Àrtic, de l’extensió de la coberta de neu hivernal a l’hemisferi nord i una pèrdua de massa glacial a Groenlàndia, a les glaceres de tipus alpí i a l’Antàrtida; l’escalfament oceànic i la fusió de gel estan conduint a l’augment del nivell del mar, amb la consegüent amenaça de les zones baixes costaneres i deltaiques i de les illes i atols del Pacífic. A tot això cal afegir-hi la dramàtica pèrdua de biodiversitat i extinció d’espècies, així com la migració en alçada i latitud relacionada amb les noves condicions climàtiques tant d’espècies terrestres com marines; els impactes sobre els diferents sistemes humans i econòmics, o la inseguretat mundial associada a la pressió migratòria de les societats més vulnerables al canvi climàtic.

Ens trobem davant d’una situació de transició climàtica ràpida davant la qual la societat actual ha de donar una resposta urgent, adoptant estratègies de mitigació tendents a la reducció ràpida i progressiva en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Calen transicions ràpides i de gran abast que impliquin el conjunt de sectors d’activitat socioeconòmica i condueixin a la transició energètica, als canvis en els usos agrícoles del sòl, a la implicació de les àrees urbanes i les infraestructures, incloent-hi el transport i les edificacions, així com als sistemes industrials; tots ells hauran d’adoptar mesures decidides per reduir les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle. Tota la societat, els agents econòmics i socials i, molt especialment, els governs han d’aprovar mesures urgents per a la reducció d’emissions en tots els sectors d’activitat, sense caure en la temptació de responsabilitzar exclusivament la societat de la reducció. Els governs i les administracions han d’adoptar les mesures més eficaces per a la reducció d’emissions i han d’assegurar-ne el compliment.

Manola Brunet

Catedràtica de Geografia de la URV i presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial

 

En el marc del nostre compromís amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible, la URV es va adherir, per unanimitat del seu Claustre, a la demanda de Declaració d’estat d’emergència climàtica, i referma el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic.