Presentació

Les bases de l’atenció a la dependència i a l’autonomia personal a Catalunya es basteixen amb l’aprovació de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, la segona catalana. Aquesta llei  va establir un nou model de serveis socials que comporta el dret d’accés universal per al conjunt de ciutadans de Catalunya, i els obre a tota la ciutadania. D’acord amb la llei, les competències en serveis socials seran exercides per l’Administració de la Generalitat, els consells comarcals i el municipis, en principi, amb més de 50.000 habitants.

L’aprovació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, marca el començament d’una nova etapa en el desenvolupament dels serveis socials a Espanya i, per suposat, també a Catalunya. Per primer cop l’atenció a la dependència esdevé en un dret ciutadà que es basa en els principis d’universalitat, igualtat i equitat; que superen el caràcter assistencial que tenia fins al moment.

Aquesta Llei estatal regula “les condicions bàsiques de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència mitjançant la creació d'un Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), amb la col·laboració i participació de totes les administracions públiques” en l’exercici de les seves competències, que comprèn el conjunt de serveis, els graus de dependència, els criteris bàsics per valorar-los; així com el procediment de reconeixement del dret a les prestacions i amb la voluntat d’optimitzar els recursos públics i privats disponibles.

És a partir d’aquest moment que podem parlar d’un vertader Sistema de Serveis Socials; atès que per primer cop els serveis socials s’entenen com un dret de caràcter subjectiu i això és el que determina el seu accés. Entre d’altres qüestions: l’atenció als usuaris es personalitza i es prioritza la possibilitat de romandre a l’entorn i es determina la col·laboració entre els serveis socials i sanitaris i amb el tercer sector; així com la cooperació interadministrativa.

En un context de crisi econòmica i amb la finalitat de reduir el dèficit públic, i amb la pretensió de no limitar la prestació dels serveis públics essencials, s’aprova el Reial Decret-Llei 20/2012, del 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i el foment de la competitivitat, que té conseqüències directes sobre la Llei 39/2006, atès que introdueix importants modificacions en l’estructura del SAAD. Entre d’altres, el reial decret simplifica els graus de dependència ; endarrereix fins al 2015 la incorporació de nous usuaris del grau 1; provoca un canvi en el calendari d’aplicació; incorpora l’assistent personal a tots els graus de dependència; rebaixa la quantia de les prestacions econòmiques dels cuidadors familiars; fa restriccions en els pagaments retroactius, passa l’ajornament a 5 o 8 anys i, finalment, també fa canvis en els criteris que garanteixen l’accés a les prestacions.[1]

Organització

• Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla
• Càtedra d’Inclusió Social
• Càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín
• Universitat Rovira i Virgili

Col·laboració

• Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Generalitat de Catalunya
• FEDAIA
• DINCAT
• Unió Catalana d’Hospitals
• Associació Catalana de Municipis i Comarques
• Federació de Municipis de Catalunya